Ajuntament de Canet lo Roig

Serra de Sant Pere

Des d'este punt en què ens trobem s'albira una part del sector septentrional de la comarca del Baix Mestrat.

Canet lo Roig limita al nord amb el terme de Rossell, al nord-oest amb Traiguera, al sud-est amb la Jana i al sud-oest amb Xert.

Començant el nostre recorregut visual d'iaquierda a dreta, en primer lloc, podem albirar la Via Augusta, destacable ja que es tracta de la calçada romana més llarga de la Península Ibèrica.

En segon lloc, veiem el terme de Xert, bàsicament muntanyós, que es troba coronat per les impressionants muntanyes de la Mola de Xert, la muntanya Turmell, la Mola Redóna, la Mola Llarga i la Mola Emmurallada o Tormassal, on s'exploten, en esta última, pedreres de marbre jaspiat.

Seguint la línia de l'horitzó cap a la nostra dreta, ja en el terme de Bel, la majestuosa Peña de Bel domina el paisatge amb els seus elevats cantells, que formen una muralla natural de roca i alberga nombroses espècies de plantes aromàtiques.

Desplaçant encara més la nostra mirada a la dreta, divisem les muntanyes de la Tinença de Benifassà i el Rossell, al fons.

Finalment, no pot passar inadvertida la gran extensió cultivada d'oliveres que s'obri als nostres peus i que rodeja el nucli urbà de Caner i, si mirem cap a l'est, la gran amplitud del mar Mediterrani que completa el nostre recorregut visual.

Fauna
Romero

És un arbust llenyós molt aromàtic, que ocupa principalment llocs secs i pedregosos. Les seues flors d'un blaves pàl·lid o quasi blanques, són mel·líferes, és a dir, que contenen un nèctar del qual les abelles elaboren una excel·lent mel de romer.

Esta planta s'utilitza des de fa segles per a usos medicinals, atés que és un excel·lent diürètic, tonificant estomacal, regulador de la tensió sanguínia i antisèptic.

Palmito

És una xicoteta palmera que creix formant cepellones compactes i arriba a aconseguir port arbori.

Les seues flors són poc vistoses i els seus fruits creixen en baies, adquirint un color terrós-rogenc en la seua maduresa, que es denominen popularment 'datils de rabosa'.

Els dàtils són comestibles i molt rics en tanins pel que s'han empleat en la medicina popular com a astringents. Els fulls s'empren en la fabricació de graneres, cistelles, estores, barrets i altres objectes de cistelleria.

Ginebre

És un arbust de port molt variable i de molt lent creixement que pot arribar a convertir-se en un arbret de grandària mitjana.

El ginebre s'adapta a tot tipus de terrenys i suporta molt bé les condicions climàtiques extremes. Les seues falses baies s'utilitzen per les seues propietats diürètiques, encara que també s'usen per a aromatitzar la ginebra.

Alzina o Carrasca

L'alzina o carrasca és un arbre de creixement lent, un exemplar tarda uns 300 anys a arribar a la seua maduresa. És un arbre àmpliament estés per la Península Ibèrica. Entre els arbres i arbustos amb què s'associa amb més freqüència està el ginebre, l'arç blanc, la savina, la mare-selva comuna i l'esparreguera.

Imágenes: 
serra-sant-pere.jpg
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal